dilluns, 1 de juliol de 2013

Morirem prompte



MORIREM PROMPTE    
 
 
Morirem prompte.
Ja la pluja cau més ràpida.
Els vols dels ocells s’afonen
zigazaga endins de la nostra veu.
La guàrdia del pont dels nostres desigs
és reforçada
i han bastit un món de senyals estèrils
als nostres ulls.
Cap salvació de màrfegues no nidificarà
l’estiu de l’alosa als nostres dits
car la pluja cau molt més àrida.
Només la nit ens manté zelosos
de la febre,
tot destriant el seu més obscur robatge.
Morirem prompte.



Pere Bessó
De La terra promesa, 1988


*****


MORIREMOS PRONTO

Moriremos pronto.
Ya la lluvia cae más rápida.
Los vuelos de los pájaros se hunden
en zigzag dentro de nuestra voz.
La guardia del puente de nuestros deseos
está reforzada
y han edificado un mundo de señales estériles
en nuestros ojos.
Ninguna salvación de jergones nidificará
el estío de la alondra en nuestros dedos
pues la lluvia cae mucho más árida.
Sólo la noche nos mantiene el celo
de la fiebre,
eligiendo su más obscuro ropaje.
Moriremos pronto.

 
 
Pere Bessó
De La terra promesa, 1988
 
 
*****
 
MURIM CA MÂINE

Murim ca mâine.
Iată ploia cade mai repede.
Zborul păsărilor ni se afundă
în zig-zag înăuntru vocii.
Paza de pe puntea visurior noastre
e reforțată
și s-a ridicat o lume de semne sterile
în ochii noștri.
Nici un cuib nu va fi făcut
de vara ciocârliei în degetele noastre,
fiindcă ploaia e tot mai aridă.
Doar noaptea ne menține arșița 
febrei,
îmbrăcând haina cea mai întunecată.
Murim ca mâine.
 
 
Pere Bessó
De La terra promesa, 1988
Traduït al romanés per Andrei Langa
 
 
 


 
 

 

divendres, 5 d’octubre de 2012

Després de l'emboscada


DESPRÉS DE L’EMBOSCADA

Què fa encara en la teua mà aquella rosa seca,
aquell desig de vidre desnonat al voltant,
al primer tacte del llit de les ombres?
 
 
Pere Bessó
De Els colps de la sal, 2012
 
 
*****

DESPUÉS DE LA EMBOSCADA

¿Qué hace todavía en tu mano aquella rosa seca,
aquel deseo de vidrio desahuciado en derredor,
al primer tacto del lecho de las sombras?
 
 
Pere Bessó
De Els colps de la sal, 2012
 
 
*****
 
DUPĂ AMBUSCADĂ
 
Ce mai caută acel trandafir ofilit în mâna ta,
acel vis fragil dispărut în contur
la prima atingere a învelișului umbrelor?


Pere Bessó
De Els colps de la sal, 2012
Traducció al romanés: Andrei Langa

dilluns, 17 de setembre de 2012

L'estranger i la rosa


L’ESTRANGER I LA ROSA


une serviette de rosée
sur les genoux



Anne-Marielle Wilwerth



La rosa a l’escopidera de la teua ànima,
amiga, és el lloc de la meua llum,
la llàntia nua,
l’oli després de tants segles,
i la nostra pols ha enfilat els estels
dels mateixos cels,
un tovalló de rosada damunt dels genolls.
Diràs que et furta el paisatge de la bromera,
que no hi ha diferència,
que les teues paraules enceses de pètals engordits de neu
són la meua paraula,
sacrilegi en llengua d’arena,
d’illa tutelada,
sandàlies de profeta,
que el teu rostre és fanal que reflecteix el meu silenci.
I diràs que la pau no val aquest amor
que va de terra en terra plantant les seues roses en secret,
immensa la nit com el cos que es dilueix a l’escart
del lleixivat a la palma de la mà.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012


*****

EL EXTRANJERO Y LA ROSA


une serviette de rosée
sur les genoux



Anne-Marielle Wilwerth


La rosa en la escupidera de tu alma,
amiga, es el lugar de mi luz,
la lámpara desnuda,
el óleo después de tantos siglos,
nuestro polvo ha ensartado las estrellas
de los propios cielos,
un mantel de rocío sobre las rodillas.
Dirás que te hurta el paisaje del espumarajo,
que no hay diferencia,
que tus palabras encendidas de pétalos ateridos de nieve
son palabra mía,
sacrilegio en lengua de arena
de isla tutelada,
sandalias de profeta,
que tu rostro es fanal que refleja el mío.
Y dirás que la paz no vale este amor
que va de tierra en tierra plantando sus rosas en secreto,
inmensa la noche como el cuerpo que se diluye al descarte
de la lejía en la palma de la mano.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012


*****

STRĂINUL ŞI TRANDAFIRUL


o servietă de trandafiri
pe genunchi



Anne-Marielle Wilwerth


Trandafirul în scuipătoarea sufletului tău,
prietenă, este culcuşul luminii mele,
lampa despuiată,
uleiul după atâtea secole,
pulberea noastră a reunit stelele
de propriile ceruri,
o faţă de masă de rouă peste genunchi.
Vei spune că te fură peisajul de spume,
că nu există diferenţă,
că vorbele tale incendiate de petale prinse de zăpadă
sunt cuvântul meu, sacrilegiu în limba nisipurilor
de insulă tutelată,
sandaua unui profet,
chipul tău este un felinar care-l reflectă pe al meu.
Şi vei spune că pacea nu merită această iubire
care ţine de la un pământ la alt pământ plantat cu trandafirii lui în secret,
imensa noapte precum un trup ce se diluează la contact
cu leşia în palmă.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012
Traducció al romanés: Alice Valeria Micu

diumenge, 16 de setembre de 2012

La dona de negre


LA DONA DE NEGRE


A Xelo


Per a l’Alexandru Petria


Trencàrem a mitja vesprada la llitotxa corcada
en la mansarda de lloguer al barri de la Xerea
abans del cine-fòrum al voltant de Costa-Gravas
en acabant em llegires els primers contes
de la mare que volia ser escriptora infantil
al Bovery tan carregats de tequila de marraixa
ah com m’enyore de la vella militància del pecé


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012


*****

LA MUJER DE NEGRO


A Xelo


Para Alexandru Petria


Rompimos a media tarde el camastro carcomido
en la buhardilla de alquiler en el barrio de la Xerea
antes del cine-fórum sobre Costa-Gravas
luego me leíste los primeros cuentos
de la mamá que quería ser escritora infantil
en el Bovery tan cargados de tequila de garrafa
ah cómo añoro la vieja militancia del pecé


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012


*****

FEMEIA ÎN NEGRU


A Xelo


Pentru Alexandru Petria


Am rupt pe înserate patul mâncat de cari
din mansarda luată în chirie în cartierul Xerea
înainte de forumul de cinema despre Costa-Gravas
după care mi-ai citit primele basme
de la mama ce își dorea să devină scriitoare pentru copii
într-o tavernă Bovery cu prisos de tequilă la sticlă
ah cum mai duc dorul vechii aspirațiuni a p.c.e-ului.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012
Traducción al romanés: Andrei Langa

dijous, 13 de setembre de 2012

Hora foscant


HORA FOSCANT


En un bárbaro ultraje de azaleas
Edna Pozzi


En nom de la pedra
l’ombra de l’espill aguaita
el plugim del son.


Pere Bessó


*****

ANOCHECER


En un bárbaro ultraje de azaleas
Edna Pozzi


En nombre de la piedra
la sombra del espejo acecha
la llovizna del sueño.


Pere Bessó


*****

ÎNOPTARE


Într-unsălbatic atac al azaleelor
Edna Pozzi


În numele pietrei
umbra oglinzii pândeşte
burniţa visului.


Pere Bessó
Traducció al romanés: Alice Valeria Micu

diumenge, 9 de setembre de 2012

Música de les esferes


MÚSICA DE LES ESFERES


şi ca un îngropat de viu
dezleg marginile unui ţipăt

Alice Valeria Micu


La goteta de melis en les natges del fruit que arrodoneix les voreres de la temptació, clivellam de vulva carnosa per a l’ocell que picota l’escorça de la vella figuera davant de la casa de la infantesa. En la comissura dels llavis guarde la silenciosa bromera de la música de les esferes.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012


*****

MÚSICA DE LAS ESFERAS

şi ca un îngropat de viu
dezleg marginile unui ţipăt

Alice Valeria Micu


La gotita de coraznada en las nalgas del fruto que redondea las orillas de la tentación, agrietaduras de vulva carnosa para el pájaro que picotea la corteza de la vieja higuera delante de la casa de la niñez. En la comisura de los labios guardo el silencioso espumarajo de la música de las esferas.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012


*****

MUZICA SFERELOR


şi ca un îngropat de viu
dezleg marginile unui ţipăt

Alice Valeria Micu


Picătură de lapte gata să cadă de pe carnea fructului ce rotunjește marginile ispitei, deschizături de vulvă cărnoasă pentru pasărea ce ciupește coaja smochinului din fața casei copilăriei. Între buze păstrez tăcerea spumoasă a muzicii sferelor.


Pere Bessó
De La morte del pare, 2012
Traducción al romanés: Andrei Langa

diumenge, 2 de setembre de 2012

Nocturn


NOCTURN


Per a Alice


Un rierol somia al seu llit de joncs amb el rostre eixit de mare d’un teuladí mort. Li Po em sosté al marge.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012


*****

NOCTURNO


Para Alice Valeria


Un riachuelo sueña en su cauce de juncos con el rostro desbordado de un gorrión muerto. Li Po me espera en la orilla.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012


*****

NOCTURNĂ


Lui Alice


Un pârâu visează în albia sa plină de stuf cu chipul copleşit de-o vrabie moartă. Li Po mă atârnă pe mal.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012
Traducció al romanés: Alice Valeria Micu

divendres, 31 d’agost de 2012

De cames creuades


DE CAMES CREUADES

Ales fredes de papallona
per als venedors de te en la meua trinxera de platja.
Frida Kahlo,
Tina Mondotti,
i la tercera persona del verb
obriren el cor a la pluja de classes.
Els núvols amb mono blau calaren els crits,
la rebel·lió de les ones en les ales,
au marina sagnada de sal i badalls,
el destí del poeta menor
en les flors grogues davall de l’escala del somni.

(Porpra de la condemnació aquest llençol buit de matinada)


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012


*****

CRUZADA DE PIERNAS

Alas frías de mariposa
para los vendedores de té en mi trinchera de playa.
Frida Kahlo,
Tina Mondotti,
y la tercera persona del verbo
abrieron el corazón a la lluvia de clases.
Las nubes con mono azul encendieron los gritos,
la rebelión de las olas en las alas,
ave marina sangrada de sal y bostezos,
el destino del poeta menor
en las flores amarillas bajo la escalera del sueño.

(Púrpura de la condenación esta sábana vacía de madrugada)


*****

CU PICIOARELE ÎNCRUCIŞATE

Aripi înfrigurate de future
pentru vînzătorii de ceai din tranşeea mea de pe plajă
Frida Kahlo,
Tina Mondotti
şi persoana a treia a verbului
şi-au deschis inima spre lupta de clasă
norii în salopete albastre au aprins spiritele
revolta varulilor ce-au prins aripi
pasăre marină însângerată de sare şi curenţe
destinul poetului minor
din florile galbene câzute pe treptele visului

(Purpura condamnări acest aşternut pustiu al dimeneaţa)


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012
Traducció al romanés: Alice Valeria Micu


*****

CU PICIOARELE UNUL PESTE ALTUL

Aripi reci de fluture
pentru vânzătorii de ceai în șezlongul meu de plajă.
Frida Kahlo,
Tina Mandotti,
și a treia persoană a verbului
și-au deschis inima către torentul de clase.
Nori cu salopete albastre au aprins spiritele,
rebeliunea valurilor revelată pe aripi,
pasăre marină însângerată de sare și curente,
soarta poetului minor
în florile galbene de sub scara visului.

(Purpură a blestemului acest cearceaf friguros spre dimineață)


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012
Traducció al romanés: Andrei Langa

Hannah


HANNAH

Udoles al'alba,
mes no hi ha llobes blanques
a despit del dol.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012


*****

HANNAH

Aúllas al alba
pero no hay lobas blancas
porque haya duelo.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012


*****

HANAH

La zorii zilei urlă
dar nu există lupoaice albe
de atâta durere


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012
Traducció al romanés: Alice Valeria Micu

El somni de la formiga


EL SOMNI DE LA FORMIGA


but the cage will be empty, just one
green thread from his cloak
on the floor


Claire Dyer


El teu cor és un núvol gris tempesta,
senyal que arriba la foscúria
a les teues mans, com un dolç pecat,
si et tinguera fe.
Però una por convulsa al batec men’allunya.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012


*****

EL SUEÑO DE LA HORMIGA


but the cage will be empty, just one
green thread from his cloak
on the floor


Claire Dyer


Tu corazón es una nube gris tempestad,
señal de que la obscuridad llega
a tus manos, tal cual una dulce herida,
si te tuviera fe.
Pero un miedo convulso a su latido me aleja.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012


*****

VISUL FURNICII


dar cuşca va figoală, doar un
fir verde dinmantia sa
pe podea


Claire Dyer


Inima ta e un nor gri de furtună,
semn că întunericul se apropie
de mâinile tale precum o rană dulce,
dacă ai avea încredere.
Dar o teamă convulsivă mă alungă.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012
Traducció al romanés: Alice Valeria Micu

dijous, 23 d’agost de 2012

Certesa


CERTESA


exiliat
de tu proscrit de mi cercant la llum
més fosca al clos on el mirall del vespre
ens dissemina

Anna Montero


No hi ha lents ocells de l’exili per a la teua nit, només crebant d’ales i un alé despullat que en el baf darrer embalsama l’aire.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012


*****

CERTEZA

exiliado
de ti proscrito de mí buscando la luz
más oscura en el cercado donde el espejo del véspero
nos disemina

Anna Montero


No hay lentos pájaros del exilio para tu noche, sólo quebranto de alas y un despojado aliento que en el soplo último embalsama el aire.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012


*****

CERTITUDINE

exilat
de tine proscris de mine însumi căutând lumina cea
întunecată în ţinutul unde oglinzile vecerniei
ne împrăştie

Anna Montero


Nu există păsări lente în exil pentru noaptea ta, doar frângerea aripilor şi o respiraţie despuiată care îmbălsăma aerul cu ultima suflare.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012
Traducció al romanés: Alice Valeria Micu

Eros consciència


EROS CONSCIÈNCIA

A la comissura
dels ulls, ai las, un esclat:
el rat em rou el fetge.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012


*****

EROS CONCIENCIA

En la comisura
de los ojos un destello:
la rata me roe el hígado.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012


*****

EROS CONŞTIINŢĂ

În colţul
ochilor un flash:
şobolanul îmi roade ficatul.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012
Traducció al romanés: Alice Valeria Micu

Resistència global


RESISTÈNCIA GLOBAL

Els teus pits refusen
la desfeta de l’amor
esguitats de sang.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012


*****

RESISTENCIA GLOBAL

Tu pechera rechaza
la derrota de Amor
salpicada de sangre.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012


*****

RESISTENŢĂ GLOBALĂ

Pieptul tău nu acceptă
înfrângerea stropită
cu sânge a iubirii.


Pere Bessó
De La mort del pare, 2012
Traducció al romanés: Alice Valeria Micu

diumenge, 19 d’agost de 2012

Matèria memòria


MATÈRIA MEMÒRIA


Ecoute-moi revivre dans ces forêts
Sous les frondaisons de mémoire

Yves Bonnefoy


L’eternitat al davant del bosc fosc
només tast d’eternitat en bosc d’aigües
ens amera un silenci d’ales roges
roja alba d’algues en pluja de bosc
l’eternitat a l’enfront de la cova
experiència memòria que acomiada
silenci foscor no-res trenc de roig

Pere Bessó
De Els colps de la sal, 2012


*****

MATERIA MEMORIA


Ecoute-moi revivre dans ces forêts
Sous les frondaisons de mémoire

Yves Bonnefoy


La eternidad ante el bosque obscuro
sólo antesala de eternidad en bosque de aguas
que nos amara un silencio de alas rojas
alba roja de algas en lluvia de bosque
esta eternidad frente a la cueva
experiencia memoria que adiós dice
en silencio obscuridad nada rompiente rojo


Pere Bessó
De Els colps de la sal, 2012


*****

FRAMMENTI DI MEMORIE


Ascolta i miei ricordi sulla foresta,
in mezzo ai frammenti di memoria.

Yves Bonnefoy


L' Eternità perenne posta di fronte alla selva oscura.
Rimane solo il senso di Eternità in mezzo alla foresta d'acqua
che vive e respira, immersa in un silenzio dalle ali rosse.
L' alba rossa di alghe nella foresta di pioggia
da vita all' Eternità davanti alla grotta.
Un rapporto all' unisono di inscindibilità
che nel suo silenzio,
non può essere interrotto
da nessuna pausa di rosso.


Pere Bessó
De Els colps de la sal, 2012
Traducció a l'italià: Rosetta Savelli

Dona és d'aigua


DONA ÉS D’AIGUA


mujer azul, escondite de sal, puro presagio.
Lola López-Cózar


El flux de la llum blava
s’escorre com els bocins de vidre als teus llavis
ampolla quasi buida cep llast encalat
en terrassa de neguits vells enjogassada
la remor de nit al deler s’encaragola
i s’entortolliga en la mirada obliqua
flama de l’orífex que t’arrecera cau
de la pietat malentesa melangia
de vulva tan estranya fosca ressecada
engonal bescoll a la llar dic de malura
ara que el teu florialis és ai las sutge
dona blava amagatall de sal pur presagi


Pere Bessó
Poemes solts

*****

MUJER ES DE AGUA


mujer azul, escondite de sal, puro presagio.
Lola López-Cózar


El flujo de la luz azul
discurre como astillas de vidrio en tus labios
botella casi vacía cepa poso encolado
en terraza de escozores añejos se demora
el rumor de noche acuciante se ensortija
se enrosca en tu mirada oblicua
llama de orífice que te cobija cabo
de la piedad no entendida melancolía
de vulva tan extraña hosca reseca
ingle tozuelo en el lar dique de maleza
ahora que tu florialis es ay hollín
mujer azul escondite de sal puro presagio


Pere Bessó
Poemes solts


*****

FEMEIA ESTE DE APA


femeie albastră ascunzatoare de sare, premonitie pură.
Lola López-Cózar


Fluxul luminii albastre, curge ca şi cioburile de sticlă pe buzele tale
sticlă aproape goala, cepul varstnic o intarzie
zvonul unei nopti apasatoare se intrezareste în privirea ta piezisa
flacăra de orificiu ce te acoperă
extrem al pietatii neantelese, melancolia
de vulva atât de bizara, obscur uscat
pantec carnos în Lar, dig al buruienilor
acum cand Florialisul tau este, vai, funingine
femeie albastră ascunzatoare de sare, pură premonitie.


Pere Bessó
Poemes solts
Traducció al romanés: Mona Nedelcu

dissabte, 18 d’agost de 2012

L'ombra definitiva


L'OMBRA DEFINITIVA

Ets dona fronterera,
contradictòria:
pell de'eben però corfa de taronja.
Recorda-ho:
Al mateix llanguiment
resta l’essència de l’ombra,
semblant a la condemna
de mustigar-te a poc a poc.
No voldries fugir
de la còmoda foscúria a mitges,
però tampoc no se't permet
de trencar definitivament l'alba.
Ets un excipient confús,
rètol de la llum clandestina,
l'entremig més diàfan.


Pere Bessó
De Només per a dones, 2006


*****

LA SOMBRA DEFINITIVA

Eres mujer fronteriza,
contradictoria:
piel de ébano pero corteza de naranja.
Recuérdalo:
En la languidez misma
queda la esencia de la sombra,
semejante a la condena
de ajarse poco a poco.
No querrías huir
de la cómoda obscuridad a medias,
pero tampoco se te permite
romper definitivamente el alba.
Eres un excipiente confuso,
rótulo de la luz clandestina,
el entremedio más diáfano.


Pere Bessó
De Només per a dones, 2006


*****

ОКОНЧАТЕЛНА СЯНКА

Гранична жена си,
противоречива:
абаносова кожа, но с портокалова кора.
Помни това:
В самата вялост
се утаява същността на сянката,
подобно на присъдата
да вехнеш ден след ден.
Не би пожелала да избягаш
от удобния полумрак,
но същевременно не ти е позволено
да осъмнеш най-после със зората.
Смущаващ съд си,
етикет на тайна светлина,
най-прозрачно междувремие.


Pere Bessó
De Només per a dones, 2006
Traducció al búlgar: Maia Guenova

divendres, 17 d’agost de 2012

El somni de la muntanya


EL SOMNI DE LA MUNTANYA


Per a Teresa Horta i Elva Macías


La costera, el llit del riu sense nom,
una petita platja, on niua l’ocell de la sang
arrabassada,
una muntanyeta oculta als nauxers
impúdics, a la sirena adormida
després de la catequesi...
I, de sobte,
crescut, el robí resplendent,
com la paraula antiga,
furtada al foc de les deesses
adolescents,
com una llengua saborosa que ignorara
la seua gravidesa vergonyosa
i fregara amb l’àpex la punta
del més alt i fosc gaudi.
I ets una rosa infidel a la tradició,
una ensopegada ascensió a l’infern
del ventre de la set, als fils d’aranya
que nuguen la dolça dimensió
lenta de nina uniformada
cap als turons de la dona que aguaita,
com el cudol al cel per trobar-hi el mot breu,
les palpebres iridescents, afiblonades.


Pere Bessó
De Només per a dones, 2006


*****

EL SUEÑO DE LA MONTAÑA


Para Teresa Horta y Elva Macías


La costera, el cauce del río sin nombre,
una pequeña playa, en donde anida el pájaro de la sangre
arrebatada,
una montañita oculta a los marinos
impúdicos, a la sirena adormecida
después de la catequesis...
Y, de pronto,
crecido, el rubí resplandeciente,
como la palabra antigua,
hurtada al fuego de las diosas
adolescentes,
como una lengua sabrosa que ignorara
su gravidez vergozosa
y rozase con el ápice la punta
del más alto y obscuro goce.
Y eres una rosa infiel a la tradición,
una ascensión de tropiezos al infierno
del vientre de la sed, a los hilos de araña
que anudan la dulce dimensión
lenta de muñeca uniformada
hacia las colinas de la mujer que acecha,
como el guijarro en el cielo para encontrar allí
la palabra breve,
los párpados iridiscentes, aguijoneados.


Pere Bessó
De Només per a dones, 2006

Hora foscant


HORA FOSCANT


En un bárbaro ultraje de azaleas
Edna Pozzi



En nom de la pedra
l’ombra de l’espill aguaita
el plugim del son.


Pere Bessó
Poemes solts


*****

ANOCHECER


En un bárbaro ultraje de azaleas
Edna Pozzi


En nombre de la piedra
la sombra del espejo acecha
la llovizna del sueño.


Pere Bessó
Poemes solts

Llindar


LLINDAR

Una nit més, pestilent. Orfeu orfe en la sorra dels segles mirant de fugir del tràngol en mans de la clepsidra. Una nit més amagant roses roges per a la galta pàl•lida petalada en l’hort blau de les venes…


Pere Bessó
De Els colps de la sal, 2012


*****

UMBRAL

Una noche más, pestilente. Huérfano Orfeo en la arena de los siglos tratando de huir del trance a manos de la clepsidra. Una noche más escondiendo rosas rojas para la mejilla pálida mano de pétalos en el huerto azul de las venas…


Pere Bessó
De Els colps de la sal, 2012

dissabte, 4 d’agost de 2012

Gàbia del sentit


GÀBIA DEL SENTIT


Desig on la foscor es bloqueja
Zehra Çam


La mort de l’úter defuig el somni de les ales replegades dels ocells feixucs durant la nit, defuig al capdavall l’ambivalència de la follia de les plomes i l’assassinat del bec, l’exsudació de la bresca del seu ventre amb el més elemental tast del desig que intueix Zehra Çam en despertar i la gàbia del sentit és buida…



Pere Bessó
De Aigües turques, 2010


*****

JAULA DEL SENTIDO


Deseo donde la obscuridad se bloquea
Zehra Çam


La muerte del útero rehúye el sueño de las alas recogidas de los pájaros pesados durante la noche, rehúye al cabo la ambivalencia de la locura de las plumas y el asesinato del pico, la exudación del panal de su vientre con la más elemental cata del deseo que intuye Zehra Çam al despertar y la jaula del sentido está vacía…



Pere Bessó
De Aigües turques, 2010

dijous, 2 d’agost de 2012

Lilàs blancs


LILÀS BLANCS


Mañana, mañana la tarde
vendrá ya vestida de lila

Juana de Ibarbourou


Quan el món –i els desamors- et reduiran
al velam fosc de la nau en pena,
les recaigudes més desballestades
al llindar del cos,només podràs escriure poemes curts
sobre flors senzilles,
lilàs blancs en un pitxer de falsa porcellana
nodrint-se penosament de la llum plastificada
que es voldria d’abril,
mastegaràs cruels llavors per les cambres de la casa
que no engendraran feixucs perfums mai més,

Com un tararot parlaràs sense sentit de floretes i garguirots,
com un gallòfol faràs,
sense fer pèntol,
doble volta al camp de maduixes per a sempre.Els darrers dies
miserablement escurçat per la malaltia,
no hi haurà cap sor Felisa amb el llibre de les Meditacions
per a eixir i nadar en aquest riu de violent efluvi,
tan espés que podràs llepar l’èter arraïmat en la nit,
i bastir la mort encongida en gotetes de pluja
en aquest bancal de melangiosos lilàs blancs.


Pere Bessó
Poemes solts


*****

LILAS BLANCAS


Mañana, mañana la tarde
vendrá ya vestida de lila

Juana de Ibarbourou


Cuando el mundo –y los desamores- te reduzcan
al velamen obscuro de la nave en pena,
las recaídas más desquiciadas
en el umbral del cuerpo,sólo podrás escribir poemas cortos
sobre flores sencillas,
lilas blancas en un jarrón de falsa porcelana
nutriéndose penosamente de la luz plastificada
que se querría de abril,
masticarás crueles semillas per las habitaciones de la casa
que no engendraran torpes perfumes nunca más.

Como un botarate hablarás sin sentido de florecillas
y capirotes, como un holgazán darás,
sin hacer ni asomo,
doble vuelta al campo de fresas para siempre.Los últimos días
miserablemente acortado por la enfermedad,
no habrá ninguna sor Felisa con el libro de las Meditaciones
para salir y nadar en este río de violento efluvio,
tan espeso que podrás lamer el éter arracimado en la noche,
y edificar la muerte encogida en gotitas de lluvia
en este bancal de melancólicas lilas blancas


Pere Bessó
Poemes solts

El maniquí gramàtic


EL MANIQUÍ GRAMÀTIC

Els déus,
que no toleren excessivament els meus papers
o els perfums de pacana,
senten admiració davant dels meus dubtes
d´afeccionat a la cosa.
(I s’aprofiten de la meua musa inflable.)


Pere Bessó
De Els costums bàrbars, 2003


*****

EL MANIQUÍ GRAMÁTICO

Los dioses,
que no toleran excesivamente mis papeles
o los perfumes de pacana,
sienten admiración ante mis dudas
de aficionado a la cosa.
(Y se aprovechan de mi musa hinchable.)


Pere Bessó
De Els costums bàrbars, 2003

dimarts, 31 de juliol de 2012

Nafoud Tabouk


NAFOUD TABOUK

El desert és un vestit blanc:
la núvia
que marxa vers la nit
amb la narghile al cap,
mentre pronuncia càntics ancestrals
que farien plorar a les pedres,
aguaita la visita enllà del miratge
i deixa els altres colors al destí dels núvols...


Pere Bessó
De El pou de la set que no assacia, 2005


*****

NAFOUD TABOUK

El desierto es un vestido blanco:
la novia
que marcha hacia la noche
con el narghile en la cabeza,
mientras pronuncia cánticos ancestrales
que harían llorar a las piedras,
aguarda la visita más allá del espejismo
y deja los otros colores al destino de las nubes...


Pere Bessó
De El pou de la set que no assacia, 2005

dilluns, 30 de juliol de 2012

La foguera de cristall


LA FOGUERA DE CRISTALL


Aunque partas, deseo, siempre tus manos de luz tendidas llegarán con el alba o el trino y en cada rosa blanca, brotada de tus labios, abriré los crepúsculos.
José María Ribelles


Refilet de l’alba
puja a l’arbre de la llum,
naix l’ocell als llavis.


Pere Bessó
De Aigües turques, 2010


*****

LA HOGUERA DE CRISTAL


Aunque partas, deseo, siempre tus manos de luz tendidas llegarán con el alba o el trino y en cada rosa blanca, brotada de tus labios, abriré los crepúsculos.
José María Ribelles


El trino del alba
sube al árbol de la luz,
nace el pájaro en los labios.


Pere Bessó
De Aigües turques, 2010

Arbre de cristall


ARBRE DE CRISTALL


Els ulls ferits de la pluja
Hasibe Sönmez


El teu arbre de cristall coneix el llenguatge secret de les pluges, el silenci de les ombres que antany foren solcs de llum al bell mig de les cicatrius del cor que amaga en la seua nostàlgia papallones de seda, cucs grisos i clavells roigs...



Pere Bessó
De Aigües turques, 2010


*****

ÁRBOL DE CRISTAL


Los ojos heridos de la lluvia
Hasibe Sönmez


Tu árbol de cristal conoce el lenguaje secreto de las lluvias, el silencio de las sombras que antaño fueron surcos de luz en medio de las cicatrices del corazón que esconde en su nostalgia mariposas de seda, gusanos grises y claveles rojos…



Pere Bessó
De Aigües turques, 2010


*****

COPAC DE CRISTAL


Ochii răniţi de ploaie
Hasibe Sönmez


Copacul tău de cristal cunoaşte limba secretă a ploilor, tăcerea umbrelor care odinioară erau riduri de lumină printre cicatricele inimii ce ocultează în propria nostalgie - fluturi de mătase, larve gri şi garoafe roşii…



Pere Bessó
De Aigües turques, 2010
Traducció al romanés: Andrei Langa

diumenge, 29 de juliol de 2012

L'oceller de les mans buides


L'OCELLER DE LES MANS BUIDES


A l’Encarna Sant-Celoni i Verger.


Balb, com un ocell innocent, et consumeixes
en aquesta basseta de les ànimes en pena,
merla dels núvols negres,
adamantina,
com l’ala de les aigües,
en la caiguda mateixa la imperfecció dels teus,
vítol de l’amor de serralada,
mentre t’enguls el llinatge fosc del país que t’esbufega,
el vesc de la lliga,
el filferro,
la tanca,
la línia de barra indefinida en un horitzó de presagis,
l’escuma de mar endins de birra calda a la balada de Tom Waits
o el biaix de les sinagües de la merla al passeig dels lliris pudents
del capvespre,marceixes i amargues les galtes del temps de les atzeroles
amb aigua de borratges en aquesta sentina enrunada
del carrer de Dalt al barri del Carme,
sempre, però, a l’aguait dels catúfols dels petits vicis.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012


*****

EL PAJARERO DE LAS MANOS VACÍAS


A Encarna Sant-Celoni i Verger.


Aterido, como un pájaro inocente, te consumes
en este balsón de las almas en pena,
mirlo de las nubes negras,
adamantino,
como el ala de las aguas,
en la caída misma la imperfección de los tuyos,
vítor del amor de cordillera,
mientras engulles el linaje umbrío del país que te resuella,
el muérdago de la liga,
el alambre,
el cercado,
la línea de barra indefinida en un horizonte de presagios,
la espuma de mar adentro de birra caliente en la balada de Tom Waits
o el bies de las enaguas del mirlo en el paseo de los lirios hediondos
del atardecer, ajas y amargas las mejillas del tiempo de las acerolas
con agua de borrajas en esta sentina derrocada
de la calle de Arriba del barrio del Carmen,
pero siempre al acecho de los cangilones de los vicios pequeños.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012


*****

L’UCCELLATORE DELLE MANI VUOTE

A Encarna Sant-Celoni.


Assiderato, come un uccello innocente, ti esaurisci
in questo blasone delle anime in rammarico,
merlo delle nuvole nere,
diamantino,
come l’ala delle acque,
della caduta stessa l’imperfezione dei i tuoi,
esaltazione del’amore di cordigliera,
mentre ingolli la prosapia ombrosa del paese che ti alita,
il vischio della lega,
il filo metallico,
il cerchio,
la riga di sbarra indefinita in un’orizzonte di presagi,
la schiuma di mare dentro birra calda nella ballata di Tom Waits
oppure il schiaccio dei gonnellini del merlo nel passeggio dei gigli fetidi della sera,
appassite e amare le guance del tempo delle marmitte
con acqua di borrane in questa fogna degradata
della strada di Sopra del quartiere del Carmine,
nonostante sempre spiando i calici dei piccoli vizzi.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012
Traducció a l'italià: Elisa Dejistani

dissabte, 28 de juliol de 2012

Cadàver exquisit


CADÀVER EXQUISIT

També l’ex-esposa és filla de l’aigua,
culleradeta de sucre dissolta en la tetera
amb el solatge de menta del Rif.
Ets prop de la natura dels crisantems blancs,
de les llegendes roges que senten l’espígol,
ben prop de la memòria escardada de la piscina dels cecs.
Com el tauró de la pena que sols s’hi banya en cercles.
Sempre al darrere de la llengua de l’ocell humit,
i sempre arrabassat pels nèctars obscurs de la flor marcida.
Deixa per endavant la tristesa, que no te’n passaré factura.
Mira allò que farem:
Guardarem al segell dels llavis el bes definitiu
per a una altra filla de l’aigua,
el tres sucs de la papallona d’un sol dia.
Potser llavors oblidaré
que ets la filla expoliada d’un llarg viatge,
però no ara.
Has de recuperar la cerimònia de l’aigua,
el pagament en orris d’un vell deute,
els pomells de la florista que s’apiadà del nínxol,
la cinta roja que em connecte al melic de la filla no nata,
mentre dorm sota de l’aigua dins de la teua pell.


Pere Bessó
De La pell de saxígraf


*****

CADÁVER EXQUISITO

También la ex-esposa es hija del agua,
cucharadita de azúcar disuelta en la tetera
con el poso de menta del Rif.
Cerca estás de la naturaleza de los crisantemos blancos,
de las leyendas rojas que huelen a espliego,
muy cerca de la memoria escardada de la piscina de los ciegos.
Como el tiburón de la pena que sólo se baña en círculos.
Siempre detrás de la lengua del pájaro húmedo,
y siempre arrebatado por los néctares obscuros de la flor ajada.
Deja para más adelante la tristeza, que no te pasaré factura.
Mira lo que haremos:
Guardaremos en el sello de los labios el beso definitivo
para otra hija del agua,
los tres jugos de la mariposa de un solo día.
Quizás entonces olvidaré
que eres la hija expoliada de un largo viaje,
pero no ahora.
Has de recuperar la ceremonia del agua,
el pago a granel de una vieja deuda,
los ramos de la florista que se apiadó del nicho,
la cinta roja que me conecte al ombligo de la hija no nacida,
mientras duerme bajo del agua dentro de tu piel.


Pere Bessó
De la pell de saxígraf


*****

CADAVERE SQUISITO

Anche la ex moglie è figlia del’acqua,
cucchiaino di zucchero sciolto nella teiera
col pozzo di menta di Riff.
Sei vicino alla natura dei crisantemi bianchi,
delle leggende rosse che odorano di lavanda,
molto vicino della memoria sarchiata dellapiscina dei cechi.
Come lo squalo della condanna che si bagna soltanto in circoli.
Sempre dietro della lingua del passero umido,
e sempre collerico per i nettari cupi del fiore appassito.
Lascia stare la tristezza, che non ti passerò i conti.
Vedi cosa faremmo:
Custodiremo nel sigillo delle labbra il bacio definitivo
per l' altra figlia del' acqua,
i tre succhi della farfalla di un solo giorno.
Forse allora dimenticherò
che sei la figlia spogliata di un lungo viaggio,
ma non adesso.
Racquisterai la cerimonia del' acqua,
il pagamento alla rinfusa di un vecchio debito,
i rami della fioraia che si impietosì della nicchia,
il nastro rosso che mi connetti all'ombelico della figlia non nata,
mentre dorme sotto l' acqua dentro la tua pelle.


Pere Bessó
De La pell de saxígraf
Traducció a l'italià: Elisa Dejistani

Lectura al galliner de Günter Grass


LECTURA AL GALLINER DE GÜNTER GRASS


A Sarah Steinböck


Mala herba escardada.
Una roca aguaita les peladures del sol taronja,

el naufragi del polit en aigua clorada.

Nuesa del moc que enlletgeix la conducta
de l’assaltaponedor,
com si un preservatiu nedàs pererosament
dins del tinter.

Més tard, pel jardí cobert de molsa m’han dut,
com un capó,
a banda.

En la vida d’un home sempre hi ha un temps de desarrelament.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012


*****

LECTURA EN EL GALLINERO DE GÜNTER GRASS


A Sarah Steinböck


Mala hierba escardada.
Una roca espera las mondaduras del sol naranja,

el naufragio del pavo en agua clorada.

Desnudez del moco que afea la conducta
Del asaltaponedor,
como si un preservativo nadase perezosamente
dentro del tintero.

Más tarde, por el jardín cubierto de musgo me han llevado,
como un capón,
aparte.

En la vida de un hombre siempre hay un tiempo de desarraigo.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012


*****

LETTURA NEL GALLINAIO DIGÜNTER GRASS


A Sarah Steinböck


Cattivaerba strappata.
Unarocca attende i resti del sole aranccia,

il naufragio del tacchino in acqua clorata.

Nudità del muco che abbruttisce l’atteggiamento
delassalitore che deporre,
comese un preservativo nuotasi con pigrizia nel fondo del calamaio.

Piùtardi, sul giardino coperto di muschio mi portarono,
comeun cappone,
emarginato.

Nellavita di un uomo c’è sempre un tempo di sradicamento.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012
Traducció a l'italià: Elisa Dejistani

Belladona


BELLADONA

A Ricardo Llopesa

Yet, looking
now into the room of strangers' eyes, I wanted
them to feel what I said touch, as palpably
as when a men in double worsted felt
the cuff drop to his wrist.

Brooks Haxton


Quan la lluna plena ix,
l’esfinx de la papallona arnada,
amagada tot el dia,
cova al capvespre
enmig de fumosos contorns d’ales
a la boira,
a mig alé rebobina la llengua
perduda entre els hieroglífics de l’amor
i submergeix el seu cos dins del grial dels fums
pels que a poqueta nit antany sospirava,
ara s’aixeca,
ara s’estova,
encara cerca els ulls de l’estranger per la cambra
per assegurar-se que hi ha una doble caiguda,
una altra bufetada.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012


*****

BELLADONA

A Ricardo Llopesa

Yet, looking
now into the room of strangers' eyes, I wanted
them to feel what I said touch, as palpably
as when a men in double worsted felt
the cuff drop to his wrist.

Brooks Haxton


Cuando la luna llena sale,
la esfinge de la mariposa apolillada,
escondida todo el día,
encuba al altardecer
en medio de fumosos contornos de alas
en la niebla,
a medio aliento rebobina la lengua
perdida entre los jeroglíficos del amor
y sumerge su cuerpo dentro del grial de los humos
por los que al anochecer antaño suspiraba,
ahora se alza,
ahora se mulle,
busca todavía los ojos del extranjero por la habitación
para asegurarse de que hay una doble caída,
otro bofetón.


Pere Bessó
Les Roses de Lancelot, 2012


*****

BELLADONA

A Ricardo Llopesa

Yet, looking
now into the room of strangers' eyes, I wanted
them to feel what I said touch, as palpably
as when a men in double worsted felt
the cuff drop to his wrist.

Brooks Haxton


Quando esce la luna piena,
le'sfinge della farfallabacata,
nascosta tutto il giorno,
in conca nel pomeriggio
in mezzo a fumosi contornidi ali
nella nebbia,
a mezzo fiato tornaindietro la lingua
perduta tra i ieroglificidell’ amore
e affonda il suo corpo neicalici dei fumi
per coloro che all’annottare in passato sospirava,
adesso si alza,
adesso s’in conca,
cerca ancora gli occhidello’straniero nella stanza
per rassicurarsi cheesiste una doppia caduta,
altro schiaffo.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012
Traducció a l'italià: Elisa Dejistani

divendres, 27 de juliol de 2012

Els portadors de cadàvers


ELS PORTADORS DE CADÀVERS

Aquell perfum.
Els portadors de cadàvers talen un eucapliptus,
paren la civera,
però no hi ha sant baró per a tanta llum rosada.
Els raiers baixen les aigües rabents,
la mort els aguaita riu avall com una bèstia de càrrega
que apuntalàs la davallada als inferns,
quan la destral talla les tristors de la carn escorçada
i la saba de l’arbre raja, s’escola
com una vella ferida de guerra gangrenada.
La pedra d’esmolar embruta el cel amb gargalls d’antracita,
la clivella de terra ofereix un clarió per a guarir la febre,
l’alineació espessa de la nit de fusta magolada
desafia els puntals de la lluna creixent,
el pit d’aranya vídua contra el cosset divuitenc de seda negra.
Els traginers de la riba raïmen les genives buides a l’aire,
les teranyines del petit son esquifit.
El cel els corromp la sang que espatlla el cèrcol
dels cons de sement,
aviat la lluna de dol els cobrirà de goma blava.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012


*****

LOS PORTEADORES DE CADÁVERES

Aquel perfume.
Los porteadores de cadáveres talan un eucalipto,
preparan las parihuelas,
pero no hay santo varón para tanta luz rosada.
Los almadieros bajan las aguas rápidos,
la muerte los acecha río abajo como una bestia de carga
que apuntalase el descenso a los infiernos,
cuando el hacha corta las tristezas de la carne descortezada
y la savia del árbol mana, se escuela
como una vieja herida de guerra gangrenada.
La piedra de afilar ensucia el cielo con gargajos de antracita,
la raja de tierra ofrece un clarión para curar la fiebre,
la alineación espesa de la noche de madera magullada
desafia los puntales de la luna creciente,
el pecho de araña viuda frente al corpiño dieciochesco de seda negra.
Los trajineros de la orilla enraciman las encías vacías al aire,
las telarañas del sueñecillo mezquino.
El cielo les corrompe la sangre que ahora estropea
el cerco de los conos de semillas,
pronto la luna de duelo los cubrirá de goma azul.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012


*****


I PORTATORI DI CADAVERI

Quel profumo.
I portatori di cadaveri tallano un’ eucalipto,
preparano i parapetti,
non c’è però santo barone per tanta luce rosa.
I canottieri scendono le acque in fretta,
la morte spia loro sotto rio come una bestia dicarica
che volessi appuntellare la discesa agli inferni,
quando la torcia taglia le tristezze della carne scorticata
e il succo del albero sorge, scorre
come una vecchia ferita di guerra cancrenosa.
La pietra di affilare sporca il cielo con muco diantracite,
la fessura di terra offre un gessetto per farguarire la febbre,
l’allineamento denso della notte di legno maculato
sfida i puntelli della luna crescente,
il petto del ragno vedovo davanti al reggisenodiciottenne di seda nera.
I trasportatori della riva gramolano le gengivevuote del’aria,
le ragnatele del piccolo sonno meschino.
Il cielo corrompe le loro sangue che adesso rovina
il cerchio dei coni di semi,
presto la luna di lutto le coprirà di gomma azzurra.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012
Traducció a l'italià: Elisa Dejistani

dimecres, 25 de juliol de 2012

Llobera


LLOBERA

they climb to break away
but are drawn back
and back
by the gravity
of what the body knows.

Vera Croms


Massa tard.
El temps de l’anyell al pessebre,
El temps de les llobes de plata cercant el sopar a la neu,
aquesta onada de bulbs com un lent mareig al meu cap,
aquesta òliba que m’avança paüra de mineta.
El temps de la febre,
la mà desmunta la màquina que remou tota tendresa
i jau a l’estoig de les polseres.
Eixir-se’n amb el pas segur de l’encanteri,
restar ensorrat al cau,
als ampits del dolor que vetlla aquest cimall
amb els dubtes blancs,
quasi nupcials,
quasi mortalla,
amb una tristesa indefinida,
blana com un pit caigut,
un coixí de plomes.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012




*****

LOBERA

they climb to break away
but are drawn back
and back
by the gravity
of what the body knows.

Vera Croms


Demasiado tarde.
El tiempo del cordero en el pesebre,
El tiempo de las lobas de plata buscando la cena en la nieve,
esta oleada de bulbos como un lento mareo en mi cabeza,
esta lechuza que me adelanta temor de mariposa.
El tiempo de la fiebre,
la mano desmonta la máquina que remueve toda ternura
y yace en el estuche de las pulseras.
Salirse con el paso seguro del encantamiento,
seguir hundido en el cubil,
en los antepechos del dolor que vela esta cumbre
con las dudas blancas,
casi nupciales,
casi mortaja,
con una tristeza indefinida,
blanda como un pecho caído,
un cojín de plumas.


Pere Bessó
De les Roses de Lancelot, 2012




*****

NASCONDIGLIO

they climb to break away
but are drawn back
and back
by the gravity
of what the body knows.

Vera Croms


Troppo tardi.
Il tempo del’agnello nel presepio,
Il tempo delle lupe d’argento cercando cena sulla neve,
questa ondata di bulbi come una larga vertigine nella mia testa,
questa civetta che mi accenna paura di farfalla.
Il tempo della febbre,
la mano smonta la macchina che rimuove ogni tenerezza
e giace nel’astuccio dei bracciali.
Uscirne col passo sicuro dal incantesimo,
rimanere affondato nel nascondiglio,
neiri fuggi del dolore che veglia questa cima
coi dubbi bianchi,
quasi nuziali,
quasi sudario,
con una tristezza indefinita,
morbida come un seno caduto,
cuscino di piume.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012
Traducció a l'italià: Elisa Dejistani



*****

WOLF-WHORE'S LAIR

they climb to break away
but are drawn back
and back
by the gravity
of what the body knows.

Vera Croms


It’s too late.
The age of the lamb in the manger.
The time of the wolf-whores with silver hair seeking their supper in the snow,
this wave of bulbs moving like a slow seasickness in my head,
this owl that starts a butterfly fear in me.
The fevered age,
the hand dismantles the machine that operates all tenderness
and lies in the ankle bracelet’s box.
To emerge with steady step from the enchantment,
to continue to be buried deep down within the den,
on the ledges of pain that conceals this peak with white uncertainties,
almost nuptial,
almost shroud,
with a vague sadness,
soft as a fallen breast,
a feather cushion.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012
Traducció a l'anglès: Robert Gurney

dimarts, 24 de juliol de 2012

El desossat


EL DESOSSAT


A Ricardo Rodríguez Pereira

Que devions-nous héler dans la nuit sans réponse?
Âmes errantes ou transfugues d’au-delà
Tangible était pourtant l’insolite rencontre
-Nous regardions, yeux iuverts, l’ombre des ombres-
Notre odysée posthume existait ici-bas.

Jean Laugier


La línea d’horitzó exigeix tanta audàcia
com la línea d’ombra,
i semblant submissió al velam del crit,
una volta reconegut l’estranger de la rosa,
cara a cara amb la tercera edat,
aquell que s’embarcà en un esquif romput,
a la deriva,
riu roig avall,
cap a les llindes d’allò sublim,
després de llegir un haiku imaginista de l’Amy Lowell.
N’acceptà l’aposta,
i ara no se’n surt de la peça.
Al dormitori els llençols del llit desfet
duen brodats amb fil de Provença
les inicials dels morts a foc de canó
en aigües de banyera.
La caputxa de monjo renegat jau sota el coixí
en què les plomes de pavó xiuxiuegen:
Dorenlot, Dorenlot, lleva’t els mitjons.
Retalls de foscor cauen al teu cos de captaire,
els teus dits s’hi allarguen fins al toc de vellut
de trenc d’alba,
i els teus cabells es refreguen als llavis esborrallats de sutge,
encara no cosits per natura de les coses que envelleixen,
els flocs de neu al davant de la casa,
la pinyolada d’aquell tast d’espècia que alça la ferida i l’oremus,
per bé que tampoc no cal dir amb la boca tota oberta
que escoltes el cruixit continuat a l’altre costat de la porta.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012


*****

EL DESHUESADO


A Ricardo Rodríguez Pereira

Que devions-nous héler dans la nuit sans réponse?
Âmes errantes ou transfugues d’au-delà
Tangible était pourtant l’insolite rencontre
-Nous regardions, yeux iuverts, l’ombre des ombres-
Notre odysée posthume existait ici-bas.


Jean Laugier


La línea de horizonte exige tanta audacia
como la línea de sombra,
y parecida sumisión al velamen del grito,
una vez reconocido el extranjero de la rosa,
cara a cara con la tercera edad,
aquel que se embarcó en un esquif roto,
a la deriva,
río rojo abajo,
hacia los umbrales de lo sublime,
después de leer un haiku imaginista de Amy Lowell.
Aceptó la apuesta,
y ahora no sale de la pieza.
En el dormitorio las sábanas del lecho revuelto
llevan bordadas con hilo de Provenza las iniciales
de los muertos a fuego de cañón en aguas de bañera.
La capucha de monje renegado yace bajo la almohada
en que las plumas del pavo real susurran:
Dorenlot, Dorenlot, quítate los calcetines.
Retales de oscuridad caen en tu cuerpo de mendigo,
allí se alargan tus dedos hasta el toque de terciopelo
al romper el alba,
y tus cabellos se restregan en los labios emborronados de hollín,
aún no cosidos por natura de las cosas que envejecen,
los copos de nieve delante de la casa,
el ahuesamiento de aquel gusto de especia que alza la herida y el oremus,
aunque tampoco haya que decir con la boca grande
que escuchas el crujido continuado al otro lado de la puerta.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012


*****

Обезкостяването


A Ricardo Rodríguez Pereira

Que devions-nous héler dans la nuit sans réponse?
Âmes errantes ou transfugues d’au-delà
Tangible était pourtant l’insolite rencontre
-Nous regardions, yeux iuverts, l’ombre des ombres-
Notre odysée posthume existait ici-bas.


Jean Laugier


Линията на хоризонта изисква толкова дързост,
като линията на сянката -
далечна цел на всички корабни платна,
и всеки вик за свобода.

И разпознал страната,
в която никнат само рози,
лице в лице с третата възраст,
Човекът се качи на малката червена лодка
и безцелно се понесе по реката,
към прага на възвишеното,
след като прочете едно модерно хайку
на Amy Lowell.
Обзаложи се
и сега не може да излезе от сюжета на пиесата.

В спалнята,
чаршафите в кревата размотан,
са избродирани с конци от Прованса.
Инициалите на убитите от изстрели
или удавени във ваната,
са техните навярно.
Качулката на вероотстъпничката монахиня
е под възглавницата.
Шушука в нея пух от царска патица.

Доренлот,
събуй чорапите си, Доренлот.

Остатъци от тъмнина
се сипят върху тялото на просяк.
През него се протягат пръстите,
докато галят кадифето.
Разсипвайки зора,
косите ти се спират
до естествено разцапаните ти като със сажди устни,
все още свежи.

Снежинките пред къщата
изтръгват всичко изведнъж
и то се овкусява тъй,
че да изпъкне раната дълбока
и невидима.

Но колкото – толкова.

Макар че никой не подсказа,
че трябва да се вслушаш във шумоленето
от другата страна на портата.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012
Traducció al búlgar: Violeta Boncheva

Gleva de sang


GLEVA DE SANG

Searching for things sublime I walked up into the muddy windy big hills
behind the town where trees riot according to their own laws

Anne Carson


Com una gleva de sang
l’hora de les ombres ferides coagula el temps.
Cap barrera no ens defén ja del vent amarg,
digestiu a mitja vesprada d’ametla verda.
A mans plenes em bec la decadència,
fum de menta, sanglots de terra i pluja,
grappa tardívola de sol a la gola que calla el teu nom
damunt de les pedres.
Una ona de campànules lleva en la fuita del vent
el violeta extrem a la llum de les terrasses.
El sol llepa els ulls, els atia, i una renguera de conquilles,
com un creixent a la lluna del llavi,
va obrint-se lentament, dissenya amb la seua llengüeta
el secret enfonsat dels llargs cabells negres,
on el món real es bifurca, se cisalla.
El cercle ocult a la llum que el meu amor cerca,
la palmera cinglada de la teua esquena,
la cintura d’os de pollastre cuit i marinat durant generacions.
Això, les conquilles ens ho ensenyen amb ingenuïtat
i fervor estudiat. Les conquilles resten,
però tu marxes perquè jo seguesca aquest fil
dels seus fragments disseminats del cadastre,
buscant allò sublim als turons enfangats,
enllà dels arbres que es revolten segons estranyes lleis.
L’estiu que per a mi en aquesta sendera brillà un dia,
ensebolit ara em rombolla les cendres al cor.
És la nit en l’estació del paper blanc.
Llegesc per tu Darrer Edén, el llençol de Teobald a Adriana,
aquest set de desembre del dos mil sis.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012


*****

GRUMO DE SANGRE

Searching for things sublime I walked up into the muddy windy big hills
behind the town where trees riot according to their own laws

Anne Carson


Como un grumo de sangre
la hora de las sombras heridas coagula el tiempo.
Ninguna barrera nos defiende ya del viento amargo,
digestivo a media tarde de almendra verde.
A manos llenas me bebo la decadencia,
humo de menta, sollozos de tierra y lluvia,
grappa tardía de sol en la garganta que calla tu nombre
sobre las piedras.
Una ola de campánulas quita en la huida del viento
el violeta extremo a la luz de las terrazas.
El sol lame los ojos, los atiza, y una hilera de veneras,
como un creciente en la luna del labio,
va abriéndose lentamente, diseña con su lengüecilla
el secreto ahondado de los largos cabellos negros,
donde el mundo real se bifurca, se cizalla.
El círculo oculto a la luz que mi amor cerca,
la palmera azotada de tu espalda,
la cintura de hueso de pollo cocido y marinado durante generaciones.
Eso, las veneras nos lo enseñan con ingenuidad y fervor.
Las veneras quedan, pero tú marchas para que yo siga
este hilo de sus fragmentos diseminados del cadastro,
buscando lo sublime en las colinas enfangadas,
más allá de los árboles que se amotinan según extrañas leyes.
El estío que para mí en este sendero brilló un día,
sepultado ahora me arremolina las cenizas en el corazón.
Es la noche en la estación del papel blanco.
Leo por ti Último Edén, la sábana de Teobaldo a Adriana,
este siete de diciembre del dos mil seis.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012


*****


СЪСИРЕК

Searching for things sublime I walked up into the muddy windy big hills
behind the town where trees riot according to their own laws

Anne Carson


Като кървава бучица
часът на ранените сенки
съсирва времето.
Нищо не може да ни защити вече
от горчивия вятър.
Зеленият бадем е само средство
за подобряване на храносмилането,
както и самият упадък,
примесен с дим от мента,
ридания и дъжд.

Глътка закъсняло слънце
и грапа
се спускат в гърлото ми,
а името ти се търкулва
сякаш пада
върху остри камъни.
Една вълна от полски звънчета
сменя посоката на вятъра,
както и екстремно виолетовото,
което обгражда терасата.

Слънцето ближе очите,
разпалва ги
и нишка от раковина расте
в луната на устните.
Косите рисуват една потънала тайна,
а светът не е толкоз реален и кръгъл,
освен този,
заобиколен от любовта ми.

Палмата, с белезите на твоето тяло,
ще е все същата,
докато се сменят поколения.
Ще останат и раковините
след твоето тръгване, непроменени.
аз ще продължавам да запридам
тяхната нишка,
за да създам картина от фрагменти
разпръснати
върху развратните хълмове.

Върху една пътека брилянтна
остана погребано лятото.
Сега съм на някаква гара
с „ карт бланш”
за неизвестна посока.
Чета за теб Последния земен рай,
а датата е


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012
Traducció al búlgar: Violeta Boncheva

dilluns, 23 de juliol de 2012

Kavafiana


KAVAFIANA

Ací tens el foc, els llavis,
la paraula i, si vols, la vella
història de la dona de Lot:
Pots escopir-hi
i sentir-te estrangera,
dins o fora del meu cos,
si alguna volta t’he decebuda
o no he guardat zelosament
els regals que les misèries de l’amor
se´n duen amb els anells del vent.
Ací cada objecte que ens estimàrem
vibra i pensa compulsivament
per nosaltres,
amb vida pròpia: vertigen, motle,
conformació dels sentits
i repars de col·legiala als encanteris
tonals del capvespre.
Ací cada dansa del paisatge
es pega al nostres ulls
i es dessagna alhora
per enfollir-nos d'amor venal,
com si de la primigènia broma deixatada
es tractara, semblant a la fúria
dels enfollits en delerós camp de batalla.
Tu només vols oferir-me una forçada compassió
I jo sols tinc per a tu l’escorrim anyat
d’una repudiada dolcesa.


Pere Bessó
De Només per a dones, 2006


*****

KAVAFIANA

Aquí tienes el fuego, los labios,
la palabra y, si quieres, la vieja
historia de la mujer de Lot:
Puedes escupirles
y sentirte extranjera,
dentro o fuera de mi cuerpo,
si alguna vez te he decepcionado
o no he guardado celosamente
los regalos que las miserias del amor
llevan con los anillos del viento.
Aquí cada objeto que nos estimamos
vibra y piensa compulsivamente
por nosotros,
con vida propia: vértigo, molde,
conformación de los sentidos
y reparos de colegiala en los hechizos
tonales del atardecer.
Aquí cada danza del paisaje
se pega a nuestros ojos
y se desangra al tiempo
para alocarnos de amor venal,
como si de la primigenia bruma desleída
se tratara, parecida a la furia
de los enloquecidos en anhelante campo de batalla.
Tú sólo quieres ofrecerme una forzada compasión
y yo apenas tengo para ti el reguero añoso
de una repudiada dulzura.


Pere Bessó
De Només per a dones, 2006

Cava Ret


CAVA RET


My mentor mispronounced my Maltese name
And hooded me in the flamboyant silks
Of may ancestors-my colors, gilt and teal-
All the accouterments of academe
As I had dreamed of them in my boyhood,
Budding Giordano Bruno, Oh to teach
In towers of real ivy-Harvard, Princeton, Yale-
Or ones with gothic names: Briyn Mawr, Radcliffe!


Michael Bugeja, Lament of the Landgrant Professor


Llegir,
bressolar,
fer l'amor:
grans de sàlvia,
gotes de mar,
tot, déu, pertot
arreu en un alexandrí perfecte
o una rima somorta
que es perdé entre les branques
de bedoll,
l'enrojolament de petit-maître
més adotzenat
que em fitàs de reüll.
Mentre,
la falda de la intimitat més certera
rejoveneix.
Un ocellet de llum aguaita el miracle.


Pere Bessó
De El Quadern de Malta, 2006


*****

CAVA RET

My mentor mispronounced my Maltese name
And hooded me in the flamboyant silks
Of may ancestors-my colors, gilt and teal-
All the accouterments of academe
As I had dreamed of them in my boyhood,
Budding Giordano Bruno, Oh to teach
In towers of real ivy-Harvard, Princeton, Yale-
Or ones with gothic names: Briyn Mawr, Radcliffe!


Michael Bugeja, Lament of the Landgrant Professor


Leer,
mecer,
hacer el amor:
granos de salvia,
gotas de mar,
todo, dios, por doquier
en un alejandrino perfecto
o una rima mortecina
que se perdió entre las ramas
de abedul,
el sonrojo de petimetre
más adocenado
que me advirtiese de reojo.
Mientras,
el halda de la intimidad más certera
rejuvenece.
Un pajarillo de luz espera el milagro.


Pere Bessó
De El Quadern de Malta, 2006

Home del desert


HOME DEL DESERT

Ai las, home del desert,
mira en quina mena de taverna
entres
que ací tots ens coneixem
i sabem de quin indret són les mosques
quan claven la pota al pastís de carn
en la festa de l’anyell.
El teu alé sent la muntanya perduda:
put com un anell de mort
al voltant del teu sexe.


Pere Bessó
De El pou de la set que no assacia, 2005


*****

HOMBRE DEL DESIERTO

Ay de ti, hombre del desierto,
mira en qué clase de taberna
entras
que aquí todos nos conocemos
y sabemos de qué lugarejo son las moscas
cuando meten la pata en el pastel de carne
en la fiesta del cordero.
Tu aliento sabe a montaña perdida:
hiede como un anillo de muerto
alrededor de tu sexo.


Pere Bessó
De El pou de la set que no assacia, 2005