El pas de l'edat

EL PAS DE L'EDAT
(ACCEPTACIÓ DEL CARPE DIEM)

Els vells s'esplaien amb la peresa
dels dits ensorrats,
i la impostura dels anys
als cabells de la rosa enfosquida;
jauen, a la fi, espaordits
i desmemoriats darrere de la porta.
Embolcallen l'ull del pany amb buata;
embriagats de nits i d'experiència,
vetllen nus l'ofegament dels buits
i de l'esperma, la mort de llurs natures.
Tenen paüra que els cullguen a mitges
un hostaler, els néts, o qualsevol fada madrina.
No importa pas si els fereix un raig de lluna.


Pere Bessó
De Pagaràs els ous de cugul, 1988

*****

EL PASO DE LA EDAD
(ACEPTACIÓN DEL CARPE DIEM)


Los viejos se desahogan con la pereza
de los dedos encallados,
y la impostura de los años
en los cabellos de la rosa obscurecida;
espantados yacen, al fin,
y desmemoriados tras la puerta.
Envuelven el ojo del paño con huata;
ebrios de noches y de experiencia,
velan desnudos el ahogo de los vacíos
y del esperma, la muerte de sus naturalezas.
Tienen miedo de que los cojan a medias
un hostalero, los nietos, o cualquier hada madrina.
no importa, sin embargo, si les hiere un rayo de luna.

Pere Bessó
De Pagaràs els ous de cugul, 1988