GLEVA DE SANG
Searching for things sublime I walked up into the muddy windy big hills
behind the town where trees riot according to their own laws
Anne Carson
Com una gleva de sang
l’hora de les ombres ferides coagula el temps.
Cap barrera no ens defén ja del vent amarg,
digestiu a mitja vesprada d’ametla verda.
A mans plenes em bec la decadència,
fum de menta, sanglots de terra i pluja,
grappa tardívola de sol a la gola que calla el teu nom
damunt de les pedres.
Una ona de campànules lleva en la fuita del vent
el violeta extrem a la llum de les terrasses.
El sol llepa els ulls, els atia, i una renguera de conquilles,
com un creixent a la lluna del llavi,
va obrint-se lentament, dissenya amb la seua llengüeta
el secret enfonsat dels llargs cabells negres,
on el món real es bifurca, se cisalla.
El cercle ocult a la llum que el meu amor cerca,
la palmera cinglada de la teua esquena,
la cintura d’os de pollastre cuit i marinat durant generacions.
Això, les conquilles ens ho ensenyen amb ingenuïtat
i fervor estudiat. Les conquilles resten,
però tu marxes perquè jo seguesca aquest fil
dels seus fragments disseminats del cadastre,
buscant allò sublim als turons enfangats,
enllà dels arbres que es revolten segons estranyes lleis.
L’estiu que per a mi en aquesta sendera brillà un dia,
ensebolit ara em rombolla les cendres al cor.
És la nit en l’estació del paper blanc.
Llegesc per tu Darrer Edén, el llençol de Teobald a Adriana,
aquest set de desembre del dos mil sis.
Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012
Searching for things sublime I walked up into the muddy windy big hills
behind the town where trees riot according to their own laws
Anne Carson
Com una gleva de sang
l’hora de les ombres ferides coagula el temps.
Cap barrera no ens defén ja del vent amarg,
digestiu a mitja vesprada d’ametla verda.
A mans plenes em bec la decadència,
fum de menta, sanglots de terra i pluja,
grappa tardívola de sol a la gola que calla el teu nom
damunt de les pedres.
Una ona de campànules lleva en la fuita del vent
el violeta extrem a la llum de les terrasses.
El sol llepa els ulls, els atia, i una renguera de conquilles,
com un creixent a la lluna del llavi,
va obrint-se lentament, dissenya amb la seua llengüeta
el secret enfonsat dels llargs cabells negres,
on el món real es bifurca, se cisalla.
El cercle ocult a la llum que el meu amor cerca,
la palmera cinglada de la teua esquena,
la cintura d’os de pollastre cuit i marinat durant generacions.
Això, les conquilles ens ho ensenyen amb ingenuïtat
i fervor estudiat. Les conquilles resten,
però tu marxes perquè jo seguesca aquest fil
dels seus fragments disseminats del cadastre,
buscant allò sublim als turons enfangats,
enllà dels arbres que es revolten segons estranyes lleis.
L’estiu que per a mi en aquesta sendera brillà un dia,
ensebolit ara em rombolla les cendres al cor.
És la nit en l’estació del paper blanc.
Llegesc per tu Darrer Edén, el llençol de Teobald a Adriana,
aquest set de desembre del dos mil sis.
Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012
*****
GRUMO DE SANGRE
Searching for things sublime I walked up into the muddy windy big hills
behind the town where trees riot according to their own laws
Anne Carson
Como un grumo de sangre
la hora de las sombras heridas coagula el tiempo.
Ninguna barrera nos defiende ya del viento amargo,
digestivo a media tarde de almendra verde.
A manos llenas me bebo la decadencia,
humo de menta, sollozos de tierra y lluvia,
grappa tardía de sol en la garganta que calla tu nombre
sobre las piedras.
Una ola de campánulas quita en la huida del viento
el violeta extremo a la luz de las terrazas.
El sol lame los ojos, los atiza, y una hilera de veneras,
como un creciente en la luna del labio,
va abriéndose lentamente, diseña con su lengüecilla
el secreto ahondado de los largos cabellos negros,
donde el mundo real se bifurca, se cizalla.
El círculo oculto a la luz que mi amor cerca,
la palmera azotada de tu espalda,
la cintura de hueso de pollo cocido y marinado durante generaciones.
Eso, las veneras nos lo enseñan con ingenuidad y fervor.
Las veneras quedan, pero tú marchas para que yo siga
este hilo de sus fragmentos diseminados del cadastro,
buscando lo sublime en las colinas enfangadas,
más allá de los árboles que se amotinan según extrañas leyes.
El estío que para mí en este sendero brilló un día,
sepultado ahora me arremolina las cenizas en el corazón.
Es la noche en la estación del papel blanco.
Leo por ti Último Edén, la sábana de Teobaldo a Adriana,
este siete de diciembre del dos mil seis.
behind the town where trees riot according to their own laws
Anne Carson
Como un grumo de sangre
la hora de las sombras heridas coagula el tiempo.
Ninguna barrera nos defiende ya del viento amargo,
digestivo a media tarde de almendra verde.
A manos llenas me bebo la decadencia,
humo de menta, sollozos de tierra y lluvia,
grappa tardía de sol en la garganta que calla tu nombre
sobre las piedras.
Una ola de campánulas quita en la huida del viento
el violeta extremo a la luz de las terrazas.
El sol lame los ojos, los atiza, y una hilera de veneras,
como un creciente en la luna del labio,
va abriéndose lentamente, diseña con su lengüecilla
el secreto ahondado de los largos cabellos negros,
donde el mundo real se bifurca, se cizalla.
El círculo oculto a la luz que mi amor cerca,
la palmera azotada de tu espalda,
la cintura de hueso de pollo cocido y marinado durante generaciones.
Eso, las veneras nos lo enseñan con ingenuidad y fervor.
Las veneras quedan, pero tú marchas para que yo siga
este hilo de sus fragmentos diseminados del cadastro,
buscando lo sublime en las colinas enfangadas,
más allá de los árboles que se amotinan según extrañas leyes.
El estío que para mí en este sendero brilló un día,
sepultado ahora me arremolina las cenizas en el corazón.
Es la noche en la estación del papel blanco.
Leo por ti Último Edén, la sábana de Teobaldo a Adriana,
este siete de diciembre del dos mil seis.
Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012
*****
СЪСИРЕК
Searching for things sublime I walked up into the muddy windy big hills
behind the town where trees riot according to their own laws
Anne Carson
Като кървава бучица
часът на ранените сенки
съсирва времето.
Нищо не може да ни защити вече
от горчивия вятър.
Зеленият бадем е само средство
за подобряване на храносмилането,
както и самият упадък,
примесен с дим от мента,
ридания и дъжд.
Глътка закъсняло слънце
и грапа
се спускат в гърлото ми,
а името ти се търкулва
сякаш пада
върху остри камъни.
Една вълна от полски звънчета
сменя посоката на вятъра,
както и екстремно виолетовото,
което обгражда терасата.
Слънцето ближе очите,
разпалва ги
и нишка от раковина расте
в луната на устните.
Косите рисуват една потънала тайна,
а светът не е толкоз реален и кръгъл,
освен този,
заобиколен от любовта ми.
Палмата, с белезите на твоето тяло,
ще е все същата,
докато се сменят поколения.
Ще останат и раковините
след твоето тръгване, непроменени.
аз ще продължавам да запридам
тяхната нишка,
за да създам картина от фрагменти
разпръснати
върху развратните хълмове.
Върху една пътека брилянтна
остана погребано лятото.
Сега съм на някаква гара
с „ карт бланш”
за неизвестна посока.
Чета за теб Последния земен рай,
а датата е
Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012
Traducció al búlgar: Violeta Boncheva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada