KHALIDA
Cap espill pel teu udol
no reverdirà la tija de la més pura rosa,
Sharon, la de genolls de marbre,
o Khalida la del viatge que enseboleix el dia
en el miratge assedegat dels càntirs
de vi i herba-sana.
en l’ona que s’assenya al cresol
de les tendes palplantades
entre la pols enganyosa
i els núvols sagnants
de plors que niuen en sola flor.
Cap espill pel teu udol
no reverdirà la tija de la més pura rosa,
Sharon, la de genolls de marbre,
o Khalida la del viatge que enseboleix el dia
en el miratge assedegat dels càntirs
de vi i herba-sana.
en l’ona que s’assenya al cresol
de les tendes palplantades
entre la pols enganyosa
i els núvols sagnants
de plors que niuen en sola flor.
Pere Bessó
De El pou de la set que no assacia, 2005
*****
KHALIDA
Ningún espejo por tu aullido
reverdecerá el tallo de la más pura rosa,
Sharon, la de rodillas de mármol,
o Khalida la del viaje que sepulta el día
en el espejismo sediento de los cántaros
de vino y hierbabuena.
En la ola que se acuerda al candil
de las tiendas plantadas
entre el polvo engañoso
y las nubes sangrantes
de lágrimas que anidan en sola flor.
Pere Bessó
De El pou de la set que no assacia, 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada