dilluns, 23 de juliol de 2012

La ciutat sense memòria


LA CIUTAT SENSE MEMÒRIA

Pren el nom dels hòmens anats,
de les ombres dels arbres
on es gitaven
les dones fèrtils a l'espera,
de les tombes dels fills que no cresqueren
per ornar els cabells esvalotats
de cendra al sol de la batalla,
de la set dels avis dormida
a la pedra que els calfà el primer somni,
dels contes de cavallers foscos
i dels raptes dels ocells guaitant
el rum-rum sanador de l'herba,
de la tribu oblidada a la broma del shai
i de la crosta de pa fongós a la ventura
de les mans pidolaires o en revolta
pel camí impossible de tornada.
Els ha caigut al damunt un doll
de veus òrfenes, la mortalla de sal grossa,
sagnant, repedaçada,
als vençuts de la soledat i de tanta infàmia.
No hi ha cap porta de llum, cristall o d'aigües
per al regrés joiós dels infidels
en aquesta ciutat sense memòria.


Pere Bessó
De El pou de la set que no assacia, 2005


*****

LA CIUDAD SIN MEMORIA

Toma el nombre de los hombres idos,
de las sombras de los árboles
en donde se acostaban
las mujeres fértiles a la espera,
de las tumbas de los hijos que no crecieron
para adornar los cabellos alborotados
de ceniza al sol de la batalla,
de la sed de los abuelos dormida
en la piedra que les calentó el primer sueño,
de los cuentos de caballeros obscuros
y de los raptos de los pájaros oteando
el rumor sanador de la hierba,
de la tribu olvidada en la bruma del shai
y de la costra de pan hongoso a la ventura
de les manos pedigüeñas o en revuelta
por el camino imposible de regreso.
Les ha caído encima un raudal
de voces huérfanas, la mortaja de sal gruesa,
sangrante, repedazada,
a los vencidos de la soledad y de tanta infamia.
No hay puerta alguna de luz, cristal o de aguas
para el retorno gozoso de los infieles
en esta ciudad sin memoria.


Pere Bessó
De El pou de la set que no assacia, 2005