dimecres, 25 de juliol de 2012

Llobera


LLOBERA

they climb to break away
but are drawn back
and back
by the gravity
of what the body knows.

Vera Croms


Massa tard.
El temps de l’anyell al pessebre,
El temps de les llobes de plata cercant el sopar a la neu,
aquesta onada de bulbs com un lent mareig al meu cap,
aquesta òliba que m’avança paüra de mineta.
El temps de la febre,
la mà desmunta la màquina que remou tota tendresa
i jau a l’estoig de les polseres.
Eixir-se’n amb el pas segur de l’encanteri,
restar ensorrat al cau,
als ampits del dolor que vetlla aquest cimall
amb els dubtes blancs,
quasi nupcials,
quasi mortalla,
amb una tristesa indefinida,
blana com un pit caigut,
un coixí de plomes.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012




*****

LOBERA

they climb to break away
but are drawn back
and back
by the gravity
of what the body knows.

Vera Croms


Demasiado tarde.
El tiempo del cordero en el pesebre,
El tiempo de las lobas de plata buscando la cena en la nieve,
esta oleada de bulbos como un lento mareo en mi cabeza,
esta lechuza que me adelanta temor de mariposa.
El tiempo de la fiebre,
la mano desmonta la máquina que remueve toda ternura
y yace en el estuche de las pulseras.
Salirse con el paso seguro del encantamiento,
seguir hundido en el cubil,
en los antepechos del dolor que vela esta cumbre
con las dudas blancas,
casi nupciales,
casi mortaja,
con una tristeza indefinida,
blanda como un pecho caído,
un cojín de plumas.


Pere Bessó
De les Roses de Lancelot, 2012




*****

NASCONDIGLIO

they climb to break away
but are drawn back
and back
by the gravity
of what the body knows.

Vera Croms


Troppo tardi.
Il tempo del’agnello nel presepio,
Il tempo delle lupe d’argento cercando cena sulla neve,
questa ondata di bulbi come una larga vertigine nella mia testa,
questa civetta che mi accenna paura di farfalla.
Il tempo della febbre,
la mano smonta la macchina che rimuove ogni tenerezza
e giace nel’astuccio dei bracciali.
Uscirne col passo sicuro dal incantesimo,
rimanere affondato nel nascondiglio,
neiri fuggi del dolore che veglia questa cima
coi dubbi bianchi,
quasi nuziali,
quasi sudario,
con una tristezza indefinita,
morbida come un seno caduto,
cuscino di piume.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012
Traducció a l'italià: Elisa Dejistani



*****

WOLF-WHORE'S LAIR

they climb to break away
but are drawn back
and back
by the gravity
of what the body knows.

Vera Croms


It’s too late.
The age of the lamb in the manger.
The time of the wolf-whores with silver hair seeking their supper in the snow,
this wave of bulbs moving like a slow seasickness in my head,
this owl that starts a butterfly fear in me.
The fevered age,
the hand dismantles the machine that operates all tenderness
and lies in the ankle bracelet’s box.
To emerge with steady step from the enchantment,
to continue to be buried deep down within the den,
on the ledges of pain that conceals this peak with white uncertainties,
almost nuptial,
almost shroud,
with a vague sadness,
soft as a fallen breast,
a feather cushion.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012
Traducció a l'anglès: Robert Gurney

Cap comentari: