diumenge, 29 de juliol de 2012

L'oceller de les mans buides


L'OCELLER DE LES MANS BUIDES


A l’Encarna Sant-Celoni i Verger.


Balb, com un ocell innocent, et consumeixes
en aquesta basseta de les ànimes en pena,
merla dels núvols negres,
adamantina,
com l’ala de les aigües,
en la caiguda mateixa la imperfecció dels teus,
vítol de l’amor de serralada,
mentre t’enguls el llinatge fosc del país que t’esbufega,
el vesc de la lliga,
el filferro,
la tanca,
la línia de barra indefinida en un horitzó de presagis,
l’escuma de mar endins de birra calda a la balada de Tom Waits
o el biaix de les sinagües de la merla al passeig dels lliris pudents
del capvespre,marceixes i amargues les galtes del temps de les atzeroles
amb aigua de borratges en aquesta sentina enrunada
del carrer de Dalt al barri del Carme,
sempre, però, a l’aguait dels catúfols dels petits vicis.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012


*****

EL PAJARERO DE LAS MANOS VACÍAS


A Encarna Sant-Celoni i Verger.


Aterido, como un pájaro inocente, te consumes
en este balsón de las almas en pena,
mirlo de las nubes negras,
adamantino,
como el ala de las aguas,
en la caída misma la imperfección de los tuyos,
vítor del amor de cordillera,
mientras engulles el linaje umbrío del país que te resuella,
el muérdago de la liga,
el alambre,
el cercado,
la línea de barra indefinida en un horizonte de presagios,
la espuma de mar adentro de birra caliente en la balada de Tom Waits
o el bies de las enaguas del mirlo en el paseo de los lirios hediondos
del atardecer, ajas y amargas las mejillas del tiempo de las acerolas
con agua de borrajas en esta sentina derrocada
de la calle de Arriba del barrio del Carmen,
pero siempre al acecho de los cangilones de los vicios pequeños.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012


*****

L’UCCELLATORE DELLE MANI VUOTE

A Encarna Sant-Celoni.


Assiderato, come un uccello innocente, ti esaurisci
in questo blasone delle anime in rammarico,
merlo delle nuvole nere,
diamantino,
come l’ala delle acque,
della caduta stessa l’imperfezione dei i tuoi,
esaltazione del’amore di cordigliera,
mentre ingolli la prosapia ombrosa del paese che ti alita,
il vischio della lega,
il filo metallico,
il cerchio,
la riga di sbarra indefinita in un’orizzonte di presagi,
la schiuma di mare dentro birra calda nella ballata di Tom Waits
oppure il schiaccio dei gonnellini del merlo nel passeggio dei gigli fetidi della sera,
appassite e amare le guance del tempo delle marmitte
con acqua di borrane in questa fogna degradata
della strada di Sopra del quartiere del Carmine,
nonostante sempre spiando i calici dei piccoli vizzi.


Pere Bessó
De Les Roses de Lancelot, 2012
Traducció a l'italià: Elisa Dejistani

Cap comentari: